31/07/2023
Fa uns dies, el 19 de juliol, va morir el pare, ens va deixar Pepe, i se'n va anar com sempre havia viscut, sense fer soroll, serenament, tranquil, agraït i envoltat dels seus.
Un home valent, treballador i just, un bon fill, un bon marit, un bon pare, un bon iaio, un bon canterer, una bona persona…
Era un dels darrers representats d'una generació de canterers antics, canterers d'ofici, homes que van aprendre a treballar pastant el fang amb els peus i coent el forn amb garbells de rama... El pare sempre deia que ells eren “els cobarts”, els que no van marxar a treballar a les fàbriques, com molts dels seus amics i companys, però res més lluny de la realitat, ells van ser “els valents”, els que es van aferrar a l'ofici, a la tradició, els que amb la seva perseverança i determinació ens van transmetre l'amor pel fang, i avui gràcies a ells l’ofici de canterer segueix viu al nostre poble.
El seu sillonet al costat de la porta de la cantereria, fa dies que està buit, i aquesta buidor la sentim també en els nostres cors, sobretot, la sent la mare amb qui feia seixanta-un anys que convivia i treballava. Una vida plena de moments viscuts junts que la mare agraeix molt i ja enyora...
Al seu costat hem après les coses importants de la vida.
Ell ens va estimar i donar molt i per tot ens sentim afortunats.
Hem tingut sort…
Amb naltros sempre.
