Llibreria Estrems

26/06/2018

Nois...PLEGO!

Ja veieu que aquest cop escric en singular. I és que, si bé la Llibreria sempre ha mantingut l’esperit col·lectiu de la família -encara que físicament ja no hi fossin-, la tasca, dolorosa, d’ajudar-la a ben morir, em correspon a mi. He trigat 23 anys a adonar-me’n però, què voleu! sóc lenta...i cabuda.

La situació fa temps que és insostenible però degut a circumstàncies familiars - que em suposen falta de temps i de ganes-, això últimament és una ruïna.
Els grans clients d’abans, gent amb diners, cultura i pisos immensos, gràcies als quals el negoci era rendible i et permetia atendre amb la mateixa cura el client al que li servies un llibre de quatre duros a l’altra punta de Barcelona, es van acabar fa anys.
Després van venir els que compraven per vanitat, fins que van descobrir altres articles que lluïen més, com les litografies penjades als despatxos i consultes.
Queda el gruix de clients realment enamorats dels llibres però, o bé les estan passant tan magres com jo, o són gent gran amb problemes varis, o bé compren a amazon, que te’ls serveix immediatament...encara que no els puguis llegir fins al cap de tres mesos.

Ara, com que són gairebé vuitanta anys de llibreria, em temo que em passarà com al coronel Aureliano Buendia amb la guerra, que va necessitar més energia per a desmuntar-la que per a muntar-la. O sigui que fins a finals d’any encara estaré per aquí.

Au, ja està! ja ho he dit i ja no em puc fer enrere.

Anna Estrems

15/02/2018

«Tots tenim molt més per llegir del que podem llegir i molt més per fer del que podem fer. Així i tot, una de les coses que vaig aprendre de la mare és aquesta: llegir no és el contrari de fer, és el contrari de morir»
Will Schwalbe

Diumenge, si el temps ho permet, tornem a muntar parada a Escaladei.

Amb novetats molt interessants com la recuperació de ‘Paradisos oceànics’ d’Aurora Bertrana, ‘La mort i la primavera’ de Mercè Rodoreda, l’últim llibre de Joan-Lluís Lluís ‘Jo sóc aquell que va matar Franco’ o ‘Fer-se totes les il·lusions possibles’ de Josep Pla, inèdit fins ara; cosa gens estranya ja que conté perles com aquesta: «Espanya, que amb l’estabilització i la llibertat econòmica sembla haver liquidat al mínim -externament, almenys, parlant- els fets aparatosos d’estraperlo, és un embassament de m***a d’unes proporcions generals fantàstiques»

I si el mal temps ho impedeix, recordeu que ens podeu fer arribar els vostres encàrrecs que procurarem atendre amb tota diligència.

06/12/2017

Divendres 8 de desembre serem a CAPÇANES participant a la FIRA D'ARTESANIA.
Amb llibres sobre el Priorat, les últimes novetats, una acurada selecció de llibres infantils i llibres de segona mà.

20/11/2017

"Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de què todos los demás libros deste género carecen."

Els episodis històrics que van inspirar la gran novel·la de Joanot Martorell

15/11/2017

JAN AMÓS KOMENSKÝ anomenat COMENIUS
Pare de la Pedagogia i Mestre de Nacions
28-III-1592 / 15-XI-1670

«Cal que tot sigui ensenyat a tothom sense distinció de riquesa, religió o sexe.
I això no vol dir aprendre-ho tot sinó aprendre a pensar bé.
L’educació ha de durar tota la vida perquè el món sencer és una escola, que inclou també l’art i el treball manual.
La tasca de l’educador és desvetllar l’interès de l’alumne i una bona manera de fer-ho és a través del joc.
L’home no té necessitat d’estar sota constrenyiment per a aprendre, ja que ho desitja de forma natural»

http://www.centromanes.org/?page_id=5462

(imatge d’Orbis Sensualium Pictus de Comenius, considerat el primer llibre de text)

09/11/2017

EL GRAN LLIBRE DE LES CRIATURES FANTÀSTIQUES DE CATALUNYA
Text de Joan de Déu Prats - Il·lustracions de Maria Padilla
Editorial Comanegra

Tots sabem que l’imaginari col·lectiu d’un poble reflecteix millor la seva ànima que les dades purament històriques. I els fets que ens explica la Història el poble els acaba fent seus, assimilant-los a fets d’altres temps, a mitologies oblidades o a creences perdudes en el subconscient.
Transformant-los en ànima.
Etèria, sí, però que s’arrapa a la pell. Com la Tinyosa, boira gebradora del fons de les valls on s’oculten els antics esperits de la natura com Silvanus o Pan, protegint espais no contaminats per l’home que quan hi entra queda desorientat fins a perdre el senderi. I és que els antics guardians de llocs sagrats poden ser beneficiosos de lluny però malèfics si t’hi acostes gaire.
Boirina és també en Fumera però pren consistència quan arriba dins la llar per tal que els seus ulls, quatre al davant i tres al clatell, puguin observar-ho tot, talment l’antic Janus, déu liminal que veia el passat i el futur i que encara avui inicia l’any.
Menys sort han tingut altres genis de la llar com els Pardinots, que en ser abandonats s’han convertit en pors.
O encara, antigues divinitats agràries, en altre temps protectores dels camps i avui degradades i crucificades en forma d’espantaocells.
En els espais més feréstecs però, encara podem trobar elementals que, per bé que no gaire coneguts i per tant respectats, conserven un bri de l’antiga dignitat. Tals com l’Home d’Escorça, la Molsosa o la Ginebreda. I és que, com ja sabien els antics, l’ànima dels arbres és extremadament vigorosa i ni tan sols el prosaic home modern és capaç d’ignorar-la del tot.
També tenim éssers fabulosos que, d’on surten? Els dracs (un fotimer!), eren en realitat Spinosaurus dels temps primigenis? O tenien l’origen en el cocodril gegant trobat als Pirineus?
Per no parlar del surrealista Basilisc que neix d’un ou post per un gall fecundat per una serp, i covat per un gripau damunt dels fems. Viu dins els sepulcres, dòlmens i mausoleus i allí on hi hagi tresors enterrats.
Menairons, goges, follets, dones peix, dips, simiots...i així fins a 53 criatures fantàstiques entre les que també trobareu el què dèiem en començar, l’apropiació i transformació de fets històrics, com els hongaresos convertits en ogres a Sant Llorenç de Munt o els Marfantos del Delta de l’Ebre, espectres d’antics proscrits.
Criatures fantàstiques que no oblidareu a no ser que els Nyítols se us mengin la memòria!

08/11/2017

TANCAT
Avui no venem llibres.
Avui sortim als carrers per tal de defensar el país que volem, un país lliure i civilitzat que, de ben segur, en llegirà.

26/10/2017

El dissabte 28 d'octubre serem a Escaladei participant a la
FESTA DEL VIN BLANC
Amb llibres sobre el Priorat, llibres infantils, les últimes novetats i llibres de segona mà.

22/10/2017

LA LÉGENDE DE PABLO CASALS
Text d’Arthur Conte
Fotografies de Gjon Mili
Edicions Proa / Perpinyà 1950

Conte passeja, conversa i conviu amb Casals i ens transmet molt poèticament el retrat del mestre, la seva humanitat, les passions i els desconhorts, i els seus ideals socials, malmesos per la guerra i per l’actitud covarda dels estats suposadament lliures.

"-L’ «Association Ouvrière des Concerts» à Barcelone! La plus grande fierté de toute mon aventure. Au siège de l’Orfeó Català al Carrer Alt de Sant Pere. Mon orchestre symphonique jouant si souvent, le dimanche matin, à l'intention des plus humbles et des plus déshérités. La grande musique dont il faut partout communiquer l'amour. Les métallos du Poble Nou et de Sant Andreu, les employés des grands magasins d'El Siglo, les tisserands de Sants, les dockers de la Barceloneta, réunis en foule dans notre société, applaudissant Beethoven, Mozart, Richard Wagner et donnant leur préférance -qui l'eût cru?- a Jean-Sébastien Bach..."

Aquell poble a qui ell s’havia consagrat sempre estimà Pau Casals. Mentre els franquistes entraven per la Diagonal, els professors i el rector de la Universitat de Barcelona es reunien per firmar el seu últim document en llibertat: Proclamar Pau Casals doctor honoris causa (!)

02/10/2017

LLIBRERIA ESTREMS s’adhereix a l’aturada general del 3 d’octubre en repulsa per la violència exercida pels cossos policials de l’Estat contra el nostre poble.

Tenim memòria!

29/09/2017

«D'aquí a 20 anys estaràs més decebut per les coses que no vas fer que per les que vas fer. Així que deixa anar amarres, navega lluny de ports segurs, agafa els vents alisis, explora, somia, descobreix.»

Un dia de setembre de 1887 Mark Twain i Robert Louis Stevenson es van conèixer a Nova York.
Durant 5 hores, asseguts al parc, es van oblidar de menjar, de la visita al metge, dels compromisos, del món...i van explicar-se històries. I així va ser l’inici d’una gran amistat.
Tan diferents i tan propers alhora, compartien el gust per l’aventura i el sentit de l’humor.
Els protagonistes de les seves novel·les més conegudes són joves i això ha fet que fossin classificades, erròniament, com a literatura juvenil.
En realitat són novel·les de creixement en les que el viatge té lloc tant cap enfora com cap endins, i el fet que els protagonistes siguin joves reflecteix millor la força i l’entusiasme, la superació de les pors i la conquesta del propi camí.
No sabem si Stevenson coneixia la màxima de Mark Twain però, com demostrà al llarg de la seva vida, és indubtable que en compartia l’esperit.

23/09/2017

"Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot"
Vicent Andrés Estellés

La convocatòria de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana s’ha fet extensiva a la resta dels Països Catalans